Castellers de Lleida - INFAUSTA DIADA DE TOTS SANTS

Article publicat al diari

el dijous 5 de novembre de 2009 signat per Pere Bosch.

Només els Capgrossos de Mataró i Al·lots de Llevant s’acosten als seus propòsits.
Sens dubte Vilafranca, la plaça més castellera de Catalunya - amb permís de les colles vallenques - i feu dels verds, la colla que ha fet collita dels millors èxits d’uns quants anys ençà, no és precisament un talismà per als Castellers de Lleida. Només hi van fer un bon paper l’any 2003 quan hi van actuar l’endemà de Tots Sants amb els Xicots de Vilafranca - l’altra colla de la capital del Penedès- i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. En aquella ocasió hi van descarregar el seu primer carro gros fora de Lleida. Tal com comentàvem la setmana passada, els castellers que aleshores ja eren a la colla recorden molt bé la diada de Tots Sants de l’any 1998 en la qual els lleidatans van rebre una rebregada de la qual els va costar força refer-se. No tant recordada és la diada dels firals el 19 de juny del 2005 quan certa desídia els va portar a haver de recórrer als castells de sis. Per sort allò va ser un revulsiu per encarar amb més ànims la resta d’aquella temporada. Diumenge passat els lleidatans, desprès d’entrar a plaça amb un pilar de quatre caminant que, com un presagi d’allò que havia de venir desprès, va haver de superar, el pas per sota del artístic fanal del carrer de Santa Maria, van encarar en primera ronda el quatre de vuit que es va carregar amb l’acostumada serenitat. A causa, però, d’una insòlita errada a la pinya va fer llenya abans de ser descarregat. Caiguda que, sumada a la pressió de la plaça, va condicionar la resta d’una actuació, que, per altra banda, va resultat excessivament llarga. A la segona ronda una indecisió de la canalla va obligar els de la camisa burdeus a desmuntar la torre de vuit folrada, tasca completada sense incidents. Cal dir que la jornada és va organitzar sense torns de repetició i amb cinc rondes possibles, a l’estil del concurs biennal de Tarragona. Així, en tercera ronda, un nou intent de torre de vuit amb folre va fracassar quan es va obrir massa dels pisos inferiors, mentre inversament es tancava als més alts. La canalla tampoc ho va veure clar, però ni temps de fer-se enrere van tenir abans que el castell fes llenya. Tard o d’hora els nostres castellers havien de tastar la caiguda de la torre folrada, doncs els deu intents anteriors havien acabat sis amb èxit i els quatre restants desmuntats. Un cinc de set i un vano de cinc completats van permetre als Castellers de Lleida sortir de plaça amb un aprovat justet.
            La colla amfitriona els Castellers de Vilafranca van vestir la plaça amb els elements de les grans ocasions i es van fer acompanyar per un conjunt musical que, a part de gralles i tabals, incloïa més instruments de vent tant de fusta com de metall. En aquest ambient, en primera ronda, després de mitja hora de muntatge del peu i de reclutament de castellers de les altres colles, van fracassar altre cop en l’intent del tres de deu amb folre i manilles que va caure quan tot just entraven els dosos. Seguiran tenint dificultats amb aquesta construcció mentre no alleugereixin el folre i les manilles. Els castells d’aquesta envergadura requereixen veritables obres d’arquitectura i no deixen espai al més mínim error. En segona ronda van completar exemplarment un castell de gamma extra: la torre de nou amb folre i manilles, a la qual tenen ben presa la mida. No tant bé els va sortir el quatre de nou amb folre i l’agulla que només van poder carregar in extremis a la tercera ronda. Van acudir a la quarta ronda amb un segur tres de nou folrat, per acabar amb el pilar més gran: el de vuit amb folre i manilles que igualment només van poder carregar.
            Més airosos de plaça van sortir els Capgrossos de Mataró que hi van assolir la millor actuació de la temporada. Van completar el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre que van defensar ratllant l’èpica i el quatre de vuit amb l’agulla. El pilar de sis final només el van poder carregar.
            Per la seva banda els Al·lots de Llevant després d’haver volat dissabte i dormit en un poliesportiu van assolir la millor actuació signada per una colla balear. Van començar amb un ferm cinc de set, per seguir amb el primer carro gros de les dues colles illenques que van aconseguir carregar, per i tancar amb una torre de set que ja dominen amb seguretat. El tràmit dels pilars el van passar amb un de cinc.
            En resum i tal com vam sentir dir a l’autocar de tornada cap a Lleida: Força llenya i ben repartida: n’hi va haver per tothom.
Pere BOSCH.