Article publicat al diari 
el dimecres 4 de novembre de 2009 signat per Pau Oliva.
Cara i creu d’una diada
La diada de Tots Sants d’enguany va comptar amb la presència de quatre colles, amb sort diferent a l’hora de passar balanç: la cara va ser per als locals, els Capgrossos i els Al·lots de Manacor que assolien els millors registres de l’any, la creu per als lleidatans, uns desconeguts Castellers de Lleida que, amb bons registres previs, fallaven a la plaça més castellera.
Davant l’ajuntament, a la plaça, abarrotada amb uns vuit mil espectadors de testimonis, el Castellers de Vilafranca, els grans triomfadors, sorprenentment acompanyats de tubes, trombons i fiscorns, a més de gralles, no van poder ni tan sols carregar el monstruós tres de deu, el gran repte de la jornada, el límit actual dels castells: quan es col·locaven els dosos, el castell es va esfondrar espectacularment, possiblement per l’excessiu balanceig de les manilles.
Lluny de defallir es van llançar a la recerca d’un bon registre, possiblement esperonats per la magnífica actuació de la Vella a Santa Úrsula i, en aquestes, van plantar una excel·lent torre de nou amb folre i manilles, el primer castell de gamma extra de la diada, seguit en la ronda següent d’un espectacular quatre de nou folrat i amb agulla que, tot i carregar-lo, feia llenya a la sortida dels terços. Era el segon castell de gamma extra. En tercera ronda, han plantat un espectacular i correcte tres de nou folrat. En la ronda de pilars, han plantat un pilar de vuit amb folre i manilles que l’enxaneta s’ha afanyat a carregar tot fent l’aleta, just uns instants abans que l’estructura fes llenya i quedés només com a carregat: era el tercer i últim castell de gamma extra de la diada.
Els segons triomfadors, els Capgrossos de Mataró, han aconseguit de revalidar la seva condició de colla de nou tot descarregant en primera ronda, sense complicacions, un bon tres de nou, que ja havien plantat a la seva diada de Santes i a Girona, i el primer quatre de nou d’enguany, que ha desfermat la gran alegria de la colla en descarregar-lo, per haver estat de bastiment èpic: molt treballat i un xic rebregat a l’hora de la baixada. En tercera ronda, han clavat el cinquè quatre de vuit amb l’agulla d’enguany. En la ronda de pilars, han bastit un pilar de sis que els ha caigut just després de carregar-lo. D’haver-se llançat a descarregar el de set, haurien aconseguit d’igualar el seu millor registre.
Els Al·lots de Llevant també han fruït d’una diada plàcida i plena d’èxit, tot i el fatigós trasllat fins a Vilafranca: amb un cinc de set descarregat en primera ronda per asserenar els ànims, han encarat a la segona el seu gran repte del dia. Volien deixar a la plaça de la Vila el seu primer quatre de vuit, el primer d’una colla illenca i el primer de les colles forànies. L’estructura, tot i pujar un xic oberta, s’ha anat bastint fins a carregar-se amb un ritme un xic lent, fet que ha provocat que el castell es deformés i acabés fent llenya un cop carregat. En tercera ronda han bastit una molt bona torre de set, que signava el millor registre de la seva història A l’hora dels pilars, s’han acomiadat de plaça amb un pilar de cinc.
La creu de la diada, aquest cop ha estat per a uns desconeguts Castellers de Lleida, als quals la caiguda del carro gros en primera ronda, un castell en què tenen bona confiança, els ha condicionat molt tota la resta de la diada. En segona ronda, amb l’estructura de la torre de vuit folrada preparada i esperant el pas de la canalla, acotxador i enxaneta s’han fet enrere i així ha quedat el castell en intent desmuntat. En ronda de repetició, la història ha estat similar, amb l’excepció que, quan la canalla baixava, s’ha endut tota l’estructura i la prova ha quedat en intent. En quarta ronda, doncs la diada s’havia programat a cinc rondes, han plantat un cinc de set marca de la casa, el castell insígnia lleidatà. En ronda de pilars, executaven un vano de cinc.
Heus ací una espina de mal empassar que caldrà tenir desclavada i superada el proper diumenge quan a Mataró, a migdia, sonin les gralles pròpies.
Pau OLIVA
Llibre de visites
