[Món Casteller] 2. Abaixar; anar-se abaixant. 3. «... les cames dels castellers donen la impressió que es volen aclofar ... » (Costas, «Cast.», 18).

Termes relacionats: ACLOFAR-SE (l'aixecador), ACLUCAR

[Món Casteller] 2. Situar-se degudament (l'aixecador), o sigui ajupir-se damunt dels «dosos» de faisó que l'«anxaneta» pugui asseure-se-Ii o mig asseure-se-li a l'esquena. 3. «... els dos aixecadors, aclofats tot esperant l'enxaneta ... » (Blasi, «Cast. X. V.»).

Termes relacionats: ACOTXADOR, AIXECADOR (acotxador), AJOCAR-SE (l'aixecador), PASSAR (… l'anxaneta; ... l'aixecador)

[Món Casteller] 2. «Fer molla»; perdre la rigidesa. 3. «Tot d'una s'adona Rabassó de la rigidesa de cames d'aquest individu i li planta un cop de puny per a fer-les-hi aclucar» (Blasi, «Cast. X. V.»). «... no se'ls hi aclucaven pas les cames» (Batalla, «Rodolins», 51).

Termes relacionats: ACLOFAR, ACLUCAR-SE (el castell), ACLUCAR-SE (el casteller)

[Món Casteller] 2. Perdre altura (el castell) per aclucar-se un o algun casteller.

[Món Casteller] 2. Cedir endavant (el casteller) el cos, generalment per efecte del pes del castell.

[Castells i Castellers] Es diu del castell en què els components del mateix pis pugen gairebé tots alhora, amb la qual cosa no es produeixen retards importants en la col.locació dels diferents pisos del tronc: el castell va molt ben acompassat de temps.

[Món Casteller] 2. V.: «AIXECADOR». (Segons ens manifestà el cap de colla Josep Batet, al segle passat hom deia indistintament «acotxador» i «aixecador». «Acotxador» resta força localitzat, ara, a la capital tarragonina) 3. I-177. 4. «Es término impropio, puesto que no agacha a nadie; en todo caso debería ser "acotxat"» (Ruiz-Mat., «Cast.», 46).

[Castells i Castellers] Sinònim del mot aixecador, preferentment utilitzat a Tarragona.

Termes relacionats: ACLOFAR-SE (l'aixecador), AIXECADOR (acotxador), AJOCAR-SE (l'aixecador), ANXANETA, ENXANETA, PASSAR (… l'anxaneta; ... l'aixecador), POM DE DALT, CASTELL SENSE AIXECADOR

[Pom de dalt]

[Castells i Castellers] Moment culminant de l'activitat de les colles en què aquestes fan els seus castells a la plaça. D'alguna manera, l'actuació podem dir que dóna carta de naturalesa oficial als intents dels castells que fan les colles: l'actuació castellera de Sant Fèlix és esperada amb expectació per l'afició; la colla ha fet una molt bona actuació per la seva diada. Un sinònim freqüent d'actuació és exhibició.

Termes relacionats: PLAÇA, DIA (O DIADA) DE LA COLLA, TEMPORADA, CERCAVILA, COMPETICIÓ, CONCURS

[Món Casteller] 2. Agafar-se fortament (el casteller).

Termes relacionats: AFLUIXAR, AGAFAR ROBA, ALÇAR (el castell), ALLARGAR BRAÇOS, BATALLAR, CASTIGAR (un casteller)

[Món Casteller] 2. Cedir, amollar, fallar, perdre vigoria. 3. I-352.

Termes relacionats: CEDIR

[Castells i Castellers] Expressió que es refereix a la quadratura amb què s'ha bastit un castell de bon començament. Per extensió, s'aplica al castell que està ben quadrat, és a dir, que no es desfigura, que manté les distàncies correctes entre els diferents pilars mentre s'està construint: el castell està girat, no l'han agafat recte; el castell està molt ben agafat.

[Món Casteller] 2. Aguantar les cames (o els peus) d'algun casteller. 3. «- Agafeu cames, ràpid!, que això trontolla! - vaig cridar, enèrgic»; exemple que correspon a un «castell net». «També és "Xeroviu" qui ha jet el Pilar de cinc sense cap mà; és a dir, sense agafar-li el "segon" les cames per a res» (Miró, «Hist.», 84). 5. «Aguantar (cames)», «servar (peus)».

Termes relacionats: ALEGRIA, APUNTALAR

FAIXA (agafar …; agafar la... ; agafar-se a la...)

[Món Casteller] 2. Subjectar, amb els braços oberts en semicercle, la cintura de dos «crosses», bo i oprimint amb el cos.

[Castells i Castellers] Es diu de l'acció que consisteix a agafar un casteller de la pinya la faixa d'un company que té al costat o a prop: les crosses agafen la faixa del contrafort; en els folres, algunes colles agafen faixa en comptes d'estar amb els braços estirats avall.

Termes relacionats: FAIXA, PILAR SENSE MANS (... del segon al terç; ... del terç al quart; ... )

[Món Casteller] 2. Fer-se seu (el casteller) un cap de la faixa que li és tirada per tal que pugui «ascendir al balcó». 3. «Quan a l'enxaneta al cim d'un pilà de sis li tiraven la faixa, des del balcó de l'Ajuntament per a que s'hi agafés i així poder enlairar-la, la gent aplaudia a rabiar» (Batalla, «Rodolins», 50).

Termes relacionats: ALLARGAR LA FAIXA, ARRAPAR-SE (… a la faixa; ... al balcó), FAIXA, TIRAR LA FAIXA

[Món Casteller] 2. Subjectar amb la mà o els dits la peça de vestir d'un altre casteller. 3. «Li relliscava la mà i va haver d'agafar roba; sort que la camisa era forta» (Durich).

[Castells i Castellers] Acció que consisteix a subjectar un casteller amb la mà la camisa d'un altre casteller del seu mateix pis. Per exemple, en algunes colles, els castellers del mateix pis, en comptes d'entrellaçar-se tot col.locant la mà sota l'aixella del company, agafen la camisa del company tot subjectant-la amb força.

[Món Casteller] 2. Engrapar, travar fort. 3. II-61.

Termes relacionats: AGARROTAT

[Món Casteller] 2. Tens, rígid. 3 «... tot el cos queda agarrotat ... » (Baig, rev. «Gralla», núm. 4, p. 23). 4. De «garrot», pal.

Termes relacionats: AGARROTAR

[Món Casteller] 1. Subst. 2. Fortitud per aguantar; fermesa. 3. «No hi ha terços a la Colla - que tinguin lo meu aguanta», I-269. «... excusant-se en la seva jovenesa i en que li faltaria aguant» (Ramon, «Vaca ... »), I-570.

[Món Casteller] 1. Subst., masc., sing. 2. Dit de l'individu que, essent-hi present, a la colla no té cap paper determinat (generalment, és el pare o responsable d'un casteller). 3. «Entre les dones, els aguantaespardenyes i els castellers de corbata, l'autocar anava ple, però gràcies si podíem intentar de fer el dos de sis».

Termes relacionats: CASTELLER DE CORBATA

[Món Casteller] 2. Sostenir (el castell). 3. «Pep de Janillo, l'home que aguanta el pilar de vuit», I-467. 5. V.: «PARAR (el castell)».

[Món Casteller] 2. Resistir (el casteller). 3. «El segon no podia ja aguantar més ... », I-350.

[Món Casteller] 2. Fixar el castell «agafant cames». 3. «... el 3 de 8 aguantant les cames dels terços», I-81.

Termes relacionats: AGAFAR CAMES (o PEUS)

[Món Casteller] 2. Conservar la posició. 3. «Per Déu, aguanta't!» 5. «Fermar-se».

Termes relacionats: FERMAR-SE

[Món Casteller] 1. Subst.; masc. 2. Casteller d'«agulles». 3. «... els agulles els empunyen perquè no es bellugui gens», I-575. «Als crosses, als agulles i als baixos no els veuen els espectadors.» 7. «L'agulla és un home generalment alt que es situa dins del castell, de cara al baix. La seva comesa és en primer lloc que el peu o base del castell no pugui ensorrar-se cap endins i també el d'assegurar amb les mans els genolls dels segons. En un pilar, el baix descansa els braços a l'espatlla de l'agulla. Cada castell i especialment cada colla, tenen la seva peculiar manera de col·locar les agulles» (butll. «Unió-Força-Seny» dels «Castellers de Terrassa», núm. 0, març 81).

[Castells i Castellers]

1. Casteller de l'equip de mans que amb els avantbraços creuats agafa els genolls del segon. Les agulles solen situar-se en tots els castells encarades als baixos, a excepció del quatre amb el pilar, en què queden de cara al pilar del mig.
2. Pilar que queda al mig en el castell d'estructura combinada format per un quatre i un pilar al mig: quatre de set amb l'agulla al mig.
3. Pilar o rengla d'un castell: l'agulla que va de cara a l'ajuntament està una mica entrada.

[Pinya]

[Món Casteller] 1. Subst.; fem. 2. «Pilar»; especialment, pilar central del castell. 3. «No em feien peça dues agulles, massa tremolenques, d'aquell tres de set». 8. V.: «CASTELL AMB EL PILAR (O L'AGULLA) AL MIG».

Termes relacionats: DEIXAR NET (el castell), CASTELL AMB EL PILAR (O L'AGULLA) (AL MIG)

[Estructura]

[Món Casteller] 1. Subst. fem., pl. 2. Reforç que, a la base del castell, «lliga» els «baixos», estampint-los i agafant les cames dels «segons». En alguns castells «amb folre», hom col·loca també «agulles» més amunt del «pis» de «baixos». 3. «Ab un moment, los tres baixos tenen agullas y crossas ... », I-260. «Pujan a sobre'ls segons, crossas y agullas els posan ... », I-260.

[Pinya]

[Món Casteller] 1. Subst.; masc. 2. Cadascun dels homes que aixequen el castell «per sota». 5. «Home bo», «home que aixeca», «puntal». 8. Accepció recollida a «Gran Enciclop. Catalana», I, p. 356; pràcticament, no és utilitzada (influint-hi, sens dubte, l'homonímia).

Termes relacionats: AIXECAR (el castell), AIXECAT PER SOTA (castell ... ), PUNTAL, HOME BO, HOME QUE AIXECA

[Pinya]

[Món Casteller] 1. Subst.; masc. 2. «És un xiquet que s'ajup de quatre grapes sobre els caps acotxats dels "dosos" sense repenjar-s'hi, amb els peus repartits un a cada espatlla dels xicots de la parella i les mans aferrades a les espatlles oposades» (Blasi, «Cast. X. V.», 25). És el casteller, generalment de poca edat, que es col·loca al penúltim «pis» del castell, entre els «dosos» i l'«anxaneta»; constitueix, amb l'anxaneta damunt, la clau de volta del castell. En els «pilars» no hi ha aixecador (malgrat que no manqui algú que anomena «aixecador» el «pilaner» de sota l'«anxaneta»). En canvi, certs castells - els de molt de «cabàs» requereixen dos o més aixecadors, els quals adopten la positura adient per a «carregar» degudament la «rengla». I-148. 3. «La Colla Vella féu el nou de set format per tres castells de tres pilars, amb tres aixecadors, damunt de cada un dels quals l'enxaneta única del castell féu l'aleta» (Blasi, «Cast. X. V.», 38). 5. «Acotxador», «cassola», «cassoleta». 7. «l'aixecador (per a situar-se en un "quatre de...")... un peu a cada espatlla del "quint" i les mans sobre les espatlles del "dos". La cama dreta se situa sobre la cuixa dreta del "dos", de tal manera que el peu quedi per dins i el genoll per fora. ...Ara, fent força amb els braços i ajudant-se de la "presilla", posarà els dits del peu esquerre a la faixa. Amb els braços ben estirats col·locarà el peu dret sobre l'espatlla esquerra del "dos" que està al seu davant, el peu ben acostat al coll. Seguidament, la mà dreta es col·loca sobre el començament del braç dret del "dos", agafant ben fort, i la mà esquerra a sobre el cap de l'altre "dos", de manera que pugui guanyar espai per a poder col·locar el peu esquerre a sobre l'espatlla dreta del "dos". Després, la mà del cap se situa al braç del "dos", i l'aixecador es quedarà en aquesta posició, amb el cap ben acotat. Aquesta col·locació és molt important, ja que si queda massa dret, l'enxaneta tindrà dificultats a l'hora de "passar" el castell. Per a baixar, en primer lloc es fa un canvi de posició de la mà dreta: es gira uns 90º cap a dins i se situa sobre l'espatlla del "dos". Després posa els braços ben estirats, incorporant una mica tot el cos, i baixa la cama dreta fins a col·locar els dits del peu a la faixa. Seguidament posa la mà esquerra sobre l'espatlla esquerra. Ara, amb la cama que està a la faixa i els braços ben estirats, treu la cama esquerra i la posa al costat de l'altra. Després afluixa els braços suaument fins a tocar amb el pit l'esquena del "dos", iniciant així la baixada del castell. Analitzant el procés, veiem que, essent un "quatre" el castell que hem fet, l'aixecador puja per la cama dreta d'un "dos" i baixa també per la cama dreta, però de l'altre "dos"» (Baig, rev. «Gralla», núm. 8, pp. 17-19). 8. «L'additament de l'aixecador en la formació dels castells, sembla moderna. És una figura desconeguda en el ball de Valencians» (Blasi, «Cast. X. V.», 27). L'hem observada, tanmateix, ja en les més antigues fotografies castelleres que coneixem (I-103). L'apreciem, també sense nom concret, a I-120, I-128 1 a I-208, en aquest darrer punt hi ha al·lusió (l'any 1887) del xiquet «de nou o deu (anys) que s'ajupeix de quatre grapes a tall de granota i damunt dels seus ronyons» l'anxaneta; «es pot deduir amb bastant d'exactitud - comenta Rodon (a "Joventut de l'Alt Camp", 18 ab. 81)- que en aquella època l'enxaneta pujava encara sobre els ronyons de l'aixecador en lloc d'encavalcar-s'hi». El substantiu «aixecador», l'enregistrem del 1881 (I-163) i del 1883 (I-186), si abans no. No és pas correcta la definició que del mot «aixecador» llegim a «Gran Enciclopèdia Catalana», (Barna., 1969), p. 356.

[Castells i Castellers] Nen o nena que forma el penúltim pis del castell. Adopta, potser, la posició més curiosa de tots, ja que es col.loca de quatre potes sobre les espatlles dels dosos i s'agafa als braços d'aquests. Per sobre seu passa l'enxaneta. L'aixecador rep també les denominacions d'aixecador, cassola o cassoleta.

Termes relacionats: ACLOFAR-SE (l'aixecador), ACOTXADOR, AJOCAR-SE (l'aixecador), ANXANETA, ENXANETA, PASSAR (… l'anxaneta; ... l'aixecador), POM DE DALT, CASSOLA, CASSOLETA, CASTELL SENSE AIXECADOR

[Pom de dalt]

AIXECAR CASTELLS

[Món Casteller] 2. Engegar, executar, bastir, realitzar (el castell). 5. V.: «FER (el castell)».

[Castells i Castellers] Fer castells, en general: la colla va aixecar els seus castells al bell mig de la plaça Major. Altres sinònims són fer castells, plantar castells, enlairar castells, bastir castells...

Termes relacionats: AIXECADOR, AIXECAT PER SOTA (castell ... ), FER (el castell)

CASTELL ALÇAT PER SOTA SOTA (per …) FET PER SOTA (castell ... ) CARREGAT PER SOTA (castell...) CASTELL AIXECAT PER SOTA MUNTAR PER SOTA (castell...) ALÇAT PER SOTA (castell...)

[Món Casteller] 2. «Es un castell que es basteix a l'inrevés, aixecant-lo a pols, a força de braços. Moltes vegades es deixa net i es descarrega normalment. Neix posant els dosos a terra i damunt d'ells l'aixecador. L'anxaneta es col·locarà inicialment al nivell d'aquells i una vegada aixecada tota l'estructura "rampuarà" per tal de carregar el castell. Normalment s'aixequen per sota castells de tres pilars (per exemple, el "tres de set aixecat per sota") o bé d'un sol pilar. En aquests últims, l'anxaneta ja es col·loca d'entrada damunt l'aixecador i també es desfà a voltes a l'inrevés, és a dir, baixat per sota» (Mir., «F.P.», 91). 3. «Els castells aixecats per baix són més emocionants, perquè és més difícil de sostenir l'equilibri i evitar les batzegades» (Blasi, «Cast. X. V.»). 5. «Alçat per baix», «alçat per sota», «carregat per baix», «carregat per sota», «fet per baix», «fet per sota», «muntat per baix», «muntat per sota». 7. L'«anxaneta», en els castells aixecats per sota que no són «pilars» o «torres» («dos de ... »), se situa, d'antuvi, al «pis» dels «dosos», de manera que, quan tot el castell ja és alçat, des d'aquí puja a encavalcar-se damunt de l'«aixecador» aclofat. En els «pilars» i «torres» aixecats per sota, l'anxaneta ocupa el seu lloc des del principi i roman amb els braços en nansa fins que el castell és del tot «carregat», instant en el qual ell «fa l'aleta». Per tal d'alçar a força de braços un castell, cada casteller del «pis» que cal aixecar de «baixos» és enlairat - en dos temps - per tres homes -«aixecadors», també dits «homes bons» o «puntals»-. L'un, d'aqueixos homes, fa força cap amunt amb la mà esquerra sota l'aixella esquerra del casteller, mentre que amb la mà dreta clavada en la faixa d'aquest s'acompanya en l'esforç. L'altre «puntal» la igual operació al costat oposat del casteller, o sigui que amb la mà dreta prem cap dalt l'aixella dreta, ensems que amb la mà esquerra engrapa la faixa del casteller. I el tercer «home bo» té cura d'anivellar l'aixecament, que ha d'ésser simultani en tots els «pilars» del castell. Els castellers del «pis» que, al seu torn, ha d'entrar a figurar com a «baixos», romanen amb un genoll flectat i, en pic són advertits pel cap de colla, ofereixen les espatlles per a suport del «pis» que va essent alçat, el qual ells acaben de tirar amunt en incorporar-se de la posició semiagenollada, tan bon punt noten que els peus dels castellers del «pis» superior ja comencen a descansar-los a les espatlles. És sobrer d'afegir que la segona aixecada dels segons constitueix el pas més difícil, puix que representa l'aixecament en pes de tot el castell. Els castells aixecats per baix són d'execució més fàcil que els normals en alguns pocs casos, com, per exemple, quan l'anxaneta és massa petit per a «grimpar» o té «poca cama».

[Castells i Castellers] Es diu de la tècnica que consisteix a aixecar el castell a pols, començant pels pisos superiors. Per extensió, s'aplica també al nom del castell que es basteix seguint aquesta tècnica. Actualment, els castells que se solen aixecar per sota són el pilar i el tres: la colla va descarregar el pilar de quatre aixecat per sota i el tres de set aixecat per sota. A vegades, es prescindeix del mot aixecat i es diu directament només per sota: la colla va fer un intent de tres de set per sota.

Termes relacionats: AIXECADOR, ALÇAR (el castell), BAIXAT PER SOTA (castell ... ), FER (el castell), BAIX (per …)

[Món Casteller] 2. V.: «Eixarrancar». 3. «... ses cametes s'aixencarraren», I-327.

[Món Casteller] 1. Subst., masc. 2. Individu de «dosos». 8. Mot obsolet.

Termes relacionats: DOSOS

[Món Casteller] 2. «Aclucar-se» (el castell). 3. «- Nen, això s'ajau a la batuda!» (comentari oït al Vendrell).

[Món Casteller] 2. «Aclofar-se (l'aixecador)». 4. I-163.

Termes relacionats: ACLOFAR-SE (l'aixecador), ACOTXADOR, AIXECADOR (acotxador), PASSAR (… l'anxaneta; ... l'aixecador)

[Món Casteller] 2. «Reforços».

[Món Casteller] 3. «La caiguda dels pilars és perillosa pel casteller de "segons"; ... el casteller que ocupa aquest lloc ha de tenir la precaució d'ajupir-se endavant i salvar el seu pit del pes que li pot caure» (Blasi, «Cast. X. V.», 70).

AUBADA (*)

[Món Casteller] 1. Subst., fem. 2. «Cercavila» matinera. 4. D'alba, punta de dia.

[Món Casteller] 2. «Aixecar (el castell).» 3. «Durant el curs de la processó, alçaven algun pilar» (Blasi, «Cast. X. V.»). «Encara l'alçaria el tres de sis, llamp!, i això que les cames ... » (F. Iglésias, poesia «Marquet de la Palla»).

Termes relacionats: AIXECADOR, AIXECAT PER SOTA (castell ... )

[Món Casteller] 2. Incorporar-se. 3. «L'anxaneta és al cim, a punt d'alçar-se» (Miró, «Hist.», 84).

[Castells i Castellers] Aixecat per sota. Generalment, avui dia s'utilitza molt més freqüentment l'expressió aixecat per sota que no pas alçat per sota.

HAVER-HI ALEGRIA (en el castell)

[Món Casteller] 2. Refiança, despreocupació; confiança excessiva. 3. «Massa alegria en un castell, és un perill.»

SALUT TIRAR PETONS

[Món Casteller] 1. Subst., fem. 2. Salut que fa l'«anxaneta» quan «corona» el castell. D'ordinari, és un ràpid moviment enlaire del braç dret o bé el clàssic salut romà. En el segle passat, l'aleta consistia, almenys en alguns casos, en un aleteig de braços que l'anxaneta feia dempeus damunt de l'«aixecador». També hom considera que l'anxaneta fa l'aleta quan, damunt de l'aixecador, es treu el mocador del cap i, fent-lo voleiar, el llença a l'espai. (Aqueixa pràctica, que refereix Oller, I-198, i és esmentada per Ballester, «Els Xiq.», 167, com actual el 1917, havia caigut força en desús, però l'hem vist reposada pels «Castellers de Terrassa» el 1980). 3. «L'aleta és com el gest de victòria de la colla» (Blasi, «Cast. X. V.», 25). 7. «...Hem pogut observar innovacions; ... en aquesta línia, a la manifestació de Santes Creus l'enxaneta va deixar anar un colom, que fou l'atracció del moment; tampoc no oblidem el repetit gest de llançar una senyera al públic; o llançar flors davant la tomba del company desaparegut. ... En tots els casos significa un oferiment: la construcció humana closa amb el gest d'un noiet de vuit o deu anys. Vet ací la meva contrarietat davant els reglaments dels concursos posteriors a 1970 que consideren el «quatre amb el pilar» carregat no quan es fa l'aleta, sinó... quan es desfà el castell de quatre. ... L'ànima del castell, ens obliga a considerar-lo carregat quan es fa una aleta (la primera o la segona, segons si es tracta d'un castell senzill o compost); mai quan els segons o els terços baixen al cordó. Resumint: jo diria que qualsevol salutació és correcta sempre i quan existeixi realment i es faci un cop encavalcat l'enxaneta sobre l'aixecador» (Rodon, a «Jov. Alt Camp», 11 ag. 79). Advertim en el dors d'una fotografia procedent de l'Arxiu Pau Mercadé (Valls): «Festival benefici de S. Joan de Déu. Barcelona, 1947. Castell 5 de 7; moment que l'anxaneta, en lloc de fer l'aleta, tira petons a tots els malalts. L'ovació fou quelcom que va sorprendre a l'autor». El cas de «tirar petons», l'hem apreciat en algun altre cas, com el 9 des. de 1973 (II-251), quan ens féu l'efecte que l'anxaneta, molt petit, no sabia pas què fer dalt del «pilar de quatre» i essent aplaudit per tothom. En els concursos, els castells caiguts abans de l'aleta no puntuen gens i caiguts després puntuen amb descompte.

[Castells i Castellers]

1. Acte que consisteix a estendre el braç l'enxaneta, en una mena de salutació a la plaça, quan s'ha col·locat damunt l'aixecador amb els peus sobre les espatlles dels dosos. Aquest moviment indica que el castell ha estat carregat.
2. Per extensió, a vegades s'utilitza com a expressió sinònima de carregar un castell: aquell dia l'enxaneta dels castellers va fer tres aletes (va carregar el mateix enxaneta tres castells diferents).

Termes relacionats: ALETA (anxaneta), ALETA (primera ... ; segona ... ), ANXANETA, ENTRAR (l'anxaneta), ENXANETA, PASSAR (… l'anxaneta; ... l'aixecador), TRASPASSAR (l'anxaneta)

[Món Casteller] 1. Subst., masc. i fem. (v.: «ANXANETA» l). 2. «Anxaneta», en boca de moltes persones del rodal del Vendrell.3. I-138. 4. Per l'acció de «fer l'aleta».

[Castells i Castellers] Al Vendrell, sinònim d'enxaneta: l'aleta va coronar el castell amb molta finor.

Termes relacionats: ALETA, ALETA (primera ... ; segona ... ), ANXANETA, ENTRAR (l'anxaneta), ENXANETA, PASSAR (… l'anxaneta; ... l'aixecador), TRASPASSAR (l'anxaneta)

[Món Casteller] 2. En els «castells compostos» hi ha més d'una aleta i són especificades per l'ordre cronològic. Fins a la darrera aleta, el castell no és «carregat».

Termes relacionats: ALETA (anxaneta), ALETA, ALETA (TOC DE L' ... )

[Món Casteller] 2. Un toc especial remarca l'execució de l'aleta. I-196.

Termes relacionats: ALETA (anxaneta), ALETA, ALETA (primera ... ; segona ... ), TIMBAL, GRALLA

[Món Casteller] 2. Estirar els bravos, per tal d'ajudar o fermar. 3. «... allargant braços avall - vol agafar l'anxaneta - per ajudar-lo fins dalt» (R. Morlá).

[Món Casteller] 2. Tirar un cap de faixa des del balcó, en l'execució del «pilar al balcó».

Termes relacionats: AGAFAR LA FAIXA, ARRAPAR-SE (… a la faixa; ... al balcó), TIRAR LA FAIXA

[Món Casteller] 2. Inquietar, importunar, molestar (el casteller). 3. «Vint homes en un castell poden "estar bé", però amb un de sol que flaquegi o que amoïni n'hi ha prou per a fer llenya» (Miró, «Hist.», 43).

[Món Casteller] 2. Ordre donada pel cap de colla, per a que es comenci a carregar el castell. V.: «TERCOS AMUNT!». Exclamació per a encoratjar a pujar, o a prosseguir.

Termes relacionats: TERÇOS AMUNT!

[Expressió]

[Món Casteller] 2. Ocupar (el casteller) el «pis» de... 3. «Sempre vol anar a terços». 5. «Parar a ... », «tenir punt de ... », «formar a ... ».

[Castells i Castellers] Expressió que s'utilitza per indicar la posició que un casteller ocupa dalt del castell o a la pinya. El nom de la posició que s'ocupa s'expressa en plural i sense article: el Joan sempre va a terços; en la torre de set vaig a quarts.

Termes relacionats: PARAR A .., TENIR PUNT A.., FORMAR A..

[Món Casteller] 2. Situar-se per «agafar cames». 3. «Vós, aneu a fer carnes al Ton».

[Castells i Castellers] Expressió que es fa servir per indicar la posició que ocupa un casteller en un castell. El nom de la posició ocupada s'expressa en singular i amb article: la Joana ha anat al quart d'un castell de vuit; el Pere va normalment al terç del tres de vuit a la rengla.

[Expressió]

[Món Casteller] 2. «Tirar de ... ». 3. «Els Nois de la Torre també anaren només de tres i quatre de set» (V.: Capdet, a «Gralla», n. 6).

[Castells i Castellers] Anar a o anar al, però amb un canvi en la preposició utilitzada: en la torre de vuit vaig de crossa al folre.

Termes relacionats: ANAR A (el casteller), ENGEGAR DE.., TIRAR DE..

ANXENETA (*)

[Món Casteller] 1. Nom ambigu. Opinem que, a l'igual dels mots «agulla», «cassola» i «crossa», pertany al gèn. fem. quan concerneix el lloc que el casteller ocupa, i al gèn. masc. quan hi ha al·lusió pròpiament a l'individu i no pas al lloc; ex.: «l'anxaneta ja està col·locada», «quin anxaneta més petit!». De manera semblant a com diríem, correctament: els «segons» paren a «segones». Així, en el cas del «cinc de...», castell amb dos pollegons, creiem correcte de dir que «un sol anxaneta havia de pujar a les dues anxanetes». Discriminem, a continuació, les dues definicions:

[Castells i Castellers] Vegeu enxaneta.

Termes relacionats: ACOTXADOR, AIXECADOR (acotxador), ALETA (anxaneta), EIXANETA, ENTRAR (l'anxaneta), ENXANETA, PASSAR (… l'anxaneta; ... l'aixecador), POM DE DALT, XANETA, XERET, XINETA, TRASPASSAR (l'anxaneta)

[Pom de dalt]

[Món Casteller] 2. Ajuntar-se estretament. Quasi sempre, és verb que concerneix la composició de la «pinya». 3. «Veure, a baix, la gent ben apinyada, dóna una gran seguretat». 5. «Fer pinya».

Termes relacionats: BASE, ENTORTOLLIGAR, ESTAMPIR, PINYA, REFERMAR, CASSOLA (castell), FER PINYA, FERRAR (el castell), COBRIR, COMPACTE / A (folre / pinya …), ESTAMPIR (… la base ; … la pinya)

[Món Casteller] 2. Segons Amades, «que s'enfonsi (el castell) per fallar resistència dels genolls a alguns dels castellers». De fet, ocorre que el verb aplomar adquireix dos sentits distints i àdhuc oposats: «1. Posar o construir en posició vertical. 2. refl. Caure, afonar-se; caure verticalment» («Dicc.» Alc.-Moll, I - Palma M., 1968-, 775). Quan alguna vegada hem oït que un castell era o estava aplomat, sempre hem entès que volia significar-se que el castell es mantenia segur, perfecte, sense vacil·lacions, com tirat amb plomada. En aquest sentit, a aplomar-se oposem «desplomar-se» i, també, «caure aplomat». 3. «En caure un castell per esventat hi ha perill de prendre mal; si cau per altra causa (posem per cas, si s'aploma) no hi ha tant de perill» (Lluís Baget, «Els "Castells" de Valls», 1934). 4. «Format damunt "plom" (en el sentit de ploma per verificar la verticalitat» («Dicc.» Ale.-Moll, I, 775).

[Castells i Castellers] Expressió que s'utilitza per indicar que un castell s'ha estabilitzat, és a dir, ha aconseguit detenir els seus moviments d'oscil.lació quan s'ha col.locat un pis superior, generalment el de dosos: sembla que el castell, que es movia bastant, s'ha aplomat una mica quan s'han col.locat els dosos. Un sinònim habitual és assentar-se.

Termes relacionats: QUADRAT, DESFIGURAR-SE, TANCAR (el castell), TRAVAR-SE, CLAVAR (el castell), ASSENTAR-SE (... un castell), DESFIGURAR-SE (… un castell), PARAT (estar un castell …)

[Món Casteller] 2. Protegir, sostenir, «fer pinya». 3. «El Cevet, que encara faria una hora de camí per apuntalar un quatre de vuit» (Poblet, «Conca de Barberà», 208).

[Castells i Castellers] En general, reforçar alguna posició del castell: els primeres mans apuntalen els segons.

Termes relacionats: AGAFAR CAMES (o PEUS)

[Món Casteller] 2. Aferrar-se (d'ordinari, l'anxaneta o l'aixecador) (a la faixa; ... al balcó), en el «pilar al balcó».

Termes relacionats: AGAFAR LA FAIXA, ALLARGAR LA FAIXA, TIRAR LA FAIXA

[Món Casteller] 2. Engegar, començar l'actuació castellera. 3. «La gràcia va ser arrencar de quatre de vuit i fer-lo». 5. «Sortir de ... », «tirar de ... ».

[Castells i Castellers] Començar una colla una actuació amb un castell determinat: la colla arrencarà avui de quatre de vuit. Altres sinònims són sortir de, engegar de, començar amb, etc.

Termes relacionats: ENGEGAR DE.., SORTIR DE..., TIRAR DE.., COMENÇAR DE..

[Món Casteller] 2. Tirar amunt.

[Castells i Castellers] Acció que indica que una colla es decideix a intentar un castell: ara arriaran el tres de nou amb folre. Altres sinònims són tirar, tirar amunt, enlairar, aixecar, etc.

[Món Casteller] 2. Punt que assoleix (el castell). 3. «Aquell tres de vuit va arribar a posar l'aixecador».

[Món Casteller] 2. «Dur» (el pilar) fins a un punt o lloc. 3. I-350.

[Món Casteller] 2. «Completar». 3. «Els Castellers de la Roca arrodonien una torre de sis» (Capdet, a «Gralla», n. 6, p. 21).

[Món Casteller] 2. «Ajupir-se». 3. I-349.

Termes relacionats: AJUPIR-SE (el casteller)

[Món Casteller] 2. «Elevar-se» (el casteller) fins a poder entrar al balcó.

Termes relacionats: AGAFAR LA FAIXA

ENSAIG (*)

[Món Casteller] 2. Entrenament que practiquen els castellers, tant per al manteniment de la bona forma com per a aprendre, perfeccionar-se, corregir i conèixer i compenetrar-se amb els companys, sota la direcció del cap de colla. El darrer assaig d'un castell difícil és la «prova». 3. «Sempre és engorrós de requisar massa sovint els individus castellers i obligar-los a assaigs continuats» (Blasi, «Cast.- X. V., 71).

[Castells i Castellers] Temps que les colles dediquen per preparar els seus castells i les seves actuacions: en l'assaig de divendres la colla va fer una prova interessant de quatre de vuit.

Termes relacionats: ASSAJAR

[Món Casteller] 2. Fer l'assaig; provar, intentar. 3. «A més, que per això s'assaja, per perdre la por, noi!» (Moya, «En Maginet ... », 19). 8. Els castellers acostumen a entrenar-se en una era o un pati, procurant que no es produeixen caigudes o que no revesteixin importància. Durant la «temporada», la colla, assaja, d'ordinari, un parell de vegades a la setmana. Les colles prepotents solen destinar uns dies més sovintejats per a la «canalla», procurant als nens unes hores distintes i més diürnes que, als adults. Altrament, determinats assaigs no obliguen a tots els castellers de la colla.

[Castells i Castellers]

1. Preparar els castells: si volem descarregar el tres de vuit, hem d'assajar-lo molt més.
2. Preparar-se els castellers: per agafar confiança al castell, els castellers han d'assajar molt.

Termes relacionats: ASSAIG

[Castells i Castellers] Procurar garantir al màxim l'èxit d'un castell tot col.locant-hi els castellers adequats per assolir aquest objectiu: la colla ha anat a assegurar el castell amb uns segons molt pesants.

[Castells i Castellers] Sinònim habitual d'aplomar-se.

Termes relacionats: APLOMAR-SE (el castell)

[Món Casteller] 2. «Encavalcar» (l'anxaneta). Descansar (el casteller de «segons»; o de «terços», si hi ha «folre») sobre l'extremitat inferoposterior del tronc, en sentir-se «massa aguantat». 3. «Cal evitar la sensació que els castellers de segons estan asseguts mentre fan el castell» (Blasi, «Cast. X. V.», 25). 8. Certament que compartim aquesta observació de Blasi, puix que un casteller estigui assegut, en comptes de «fer molla», no resulta elegant ni decorós; són, tanmateix, tantes - per no dir totes les colles que modernament han descurat aquest aspecte, que considerem que a hores d'ara tractar de rebatre-ho és picar en ferro fred.

Termes relacionats: ANXANETA

[Món Casteller] 2. «Els Xiquets de Valls no són coneguts en el dia d'avui, a Valls i sa comarca, baix aquest nom; ho són per "Colles de castellers" i "Els Atletes"» (Bové, «El Penedés», 106). 8. Ens cal fer constar que mai no hem dit aplicar als castellers la darrera denominació com a específica.

[Castells i Castellers] Expressió que s'aplica a vegades a tot allò que es relaciona amb la colla dels Xiquets de Reus, a causa del color marró avellana distintiu de les seves camises: el folre avellana (o sigui, el folre dels Xiquets de Reus).

[Món Casteller] 2. Correspondre's bé, dos o més castellers, sigui per ésser d'estatura semblant en ocupar el mateix «pis», sigui per neutralitzar-se els defectes de posició, sigui per tenir una llarga pràctica de col·laboració mútua. 3. «Un bon terç, quan fa el pilar, s'ha d'avenir tant amb el quart com amb el segon».